AUTOR:Luigi Garlando
Temàtica:Aventura
divendres, 23 d’agost del 2013
dimarts, 4 de juny del 2013
LONDRES
Londres és la ciutat més gran del Regna Unit.
El més important de Londres és el Big Ben la nòria i el palau.Temve pots pojar els vaixells i també hi ha la botiga més gran del món de 5 plantes o més.
Quan puges a la nòria al principi fa molta por peró quan estàs a dalt de tot ja no tens por i et fiques el vidre per mirar les persones molt petites que semblen un punt de colors vius i també hi ha molts moseus i el que més m'ha agradat és el de cera.Hi havia famosos de cera com la Hanna Montana.Quan hi vaig anar jo havia anat molta gent i també vam anar a visitar molts palaus dels reis d'ara i de després.
Vanser les millors vacances que fet i espero que hi torni a anar amb la meva família i els meus amics.
El més important de Londres és el Big Ben la nòria i el palau.Temve pots pojar els vaixells i també hi ha la botiga més gran del món de 5 plantes o més.
Quan puges a la nòria al principi fa molta por peró quan estàs a dalt de tot ja no tens por i et fiques el vidre per mirar les persones molt petites que semblen un punt de colors vius i també hi ha molts moseus i el que més m'ha agradat és el de cera.Hi havia famosos de cera com la Hanna Montana.Quan hi vaig anar jo havia anat molta gent i també vam anar a visitar molts palaus dels reis d'ara i de després.
Vanser les millors vacances que fet i espero que hi torni a anar amb la meva família i els meus amics.
dimecres, 13 de març del 2013
dimarts, 12 de març del 2013
L'INTERNAUTA REPOSA
fent descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairebé ni sap com.
Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb una veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant, com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...
JOANA RASPALL
TROBADOR
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen els cabells daurats
ni els ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
...Alguna deu ser graella.
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix o front pansit...
Aquestes, vull! Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.
Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creuen que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millors cantaire que jo.
Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els duria
un bri de felicitat.
JOANA RASPALL
QUI SAP
JOANA RASPALL
dimecres, 6 de febrer del 2013
EL NOM DE NADAL
Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l'he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir...
I tant se val, si va sorgir l'estel
i assenyalarà la ruta
a tres reis d'Orient, creuant el cel...
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l'Establia...
I tant se val,
veure que penguen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d'alegria...
Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconsseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes...
Si la força existeix,
l'hem de trobar!
JOANA RASPALL
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l'he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir...
I tant se val, si va sorgir l'estel
i assenyalarà la ruta
a tres reis d'Orient, creuant el cel...
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l'Establia...
I tant se val,
veure que penguen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d'alegria...
Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconsseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes...
Si la força existeix,
l'hem de trobar!
JOANA RASPALL
DISFRESSES
Per carnaval,veureu quina disfressa
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat
No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tuin ampoc compraré,
Pel què diran,allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'un mida més alta
entre els més alts.Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts ,preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò,pobres o rics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota auest antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.
Joana Raspall
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat
No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tuin ampoc compraré,
Pel què diran,allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'un mida més alta
entre els més alts.Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts ,preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò,pobres o rics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota auest antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.
Joana Raspall
dilluns, 4 de febrer del 2013
EL MAL HUMOR
.jpg)
tots els somriures que trobo pel món.
Si el mal humor m'ataqués algun dia
i els necessito,ja sabré on són.
JOANA RASPALL
La tortuga
La
tortuga cançonera
a
poc a poc fa camí.
Ha
sortit de bon matí
per
arribar la primera
a
menjar-se l'enciam
de
l'hort de la masovera.
El
conill tenia fam;
ha
sortit aquesta nit
i
l'enciam s'ha cruspit!
La
tortuga no s'enfada;
troba
brotets de lletsó,
que
florit també li agrada,
i
se'ls menja amb fruïció.
Ja
paguen la caminada.
Joana Raspall
dimecres, 30 de gener del 2013
GUERRA I PAU
El foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc,per una juguesca.
Quan l'una crida,l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
tanta cridòria,a què treu cap?
parlen de vents i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
per què es barallen?Ningú no ho sap.
s'han embestit talment dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzant!)
De la baralla és acabada:
la brasa,humida,ja és apagada;de calor,l'aigua s'ha evaporat.
Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre,passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
JOANA RASPALL
dimecres, 23 de gener del 2013
DIVERSITAT
Un bou de banyes llargues
que té la panxa plena
de tantes herbes fresques
que s'ha menjat,
plantat com una estàtua
està mirant com passa
un núvol d'estornells
sobre el seu cap.
Remugant es pregunta:
-Què en treuen,infeliços,
del cel ,on no hi ha herba
per a menjar?
Els estornells se'l miren:
-Què en treu,el bou ,de l'herba,
si amb la panxa tan grossa
no pot volar?
Joana Raspall
que té la panxa plena
de tantes herbes fresques
que s'ha menjat,
plantat com una estàtua
està mirant com passa
un núvol d'estornells
sobre el seu cap.
Remugant es pregunta:
-Què en treuen,infeliços,
del cel ,on no hi ha herba
per a menjar?
Els estornells se'l miren:
-Què en treu,el bou ,de l'herba,
si amb la panxa tan grossa
no pot volar?
Joana Raspall
DIVERSITAT
Un cavall de potes llargues
que té la panxa plena
de tanta palla fresca
que s'ha menjat,
es planta com una estàtua
està mirant com passen
uns paeixos del riu
sota seu.
Remugant es pregunta:
-què en treuen infeliços
del mar,o no hi ha palla
per a menjar?
Els peixos se'l miren:
- Què en treu el cavall,de la palla
si amb la panxa tan plena no pot nedar?
Iris Miguel
que té la panxa plena
de tanta palla fresca
que s'ha menjat,
es planta com una estàtua
està mirant com passen
uns paeixos del riu
sota seu.
Remugant es pregunta:
-què en treuen infeliços
del mar,o no hi ha palla
per a menjar?
Els peixos se'l miren:
- Què en treu el cavall,de la palla
si amb la panxa tan plena no pot nedar?
Iris Miguel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)