dimecres, 6 de febrer del 2013

QUIN MES VAM NÉIXERELS DE LA CLASSE?


QUÈ VOLEM SER LES NENES QUAN SIGUEM GRANS?


EL NOM DE NADAL


Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l'he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir...

I tant se val, si va sorgir l'estel
i assenyalarà la ruta
a tres reis d'Orient, creuant el cel...
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l'Establia...
I tant se val,
veure que penguen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d'alegria...

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconsseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes...
Si la força existeix,
l'hem de trobar!

                                                     JOANA RASPALL


DISFRESSES

 Per carnaval,veureu  quina disfressa
 més rara m'he buscat:
 em trauré del damunt tanta falònia
 que ara em cobreix sense anar disfressat


 No riuré l'acudit que no té gràcia,
 ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
 i tuin ampoc compraré,
 Pel què diran,allò que no em fa falta;
 ni em posaré de puntetes per ser
 d'un mida més alta
 entre els més alts.Tindré la meva mida.
 Tampoc m'arronsaré!


 De tots els coneguts ,preferiré
 els de tota la vida;
 aquells que de debò,pobres o rics,
 sé que són bons amics,
 encara que no tinguin gran carrera
 ni puguin oferir-me bon dinar,
 que l'amistat es manté de primera,
 també,amb nous i pa.
 Potser que molts diran que no em coneixen
 si m'hi presento així, camuflat
sota auest antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.



                                                    Joana Raspall
                                                                                                                               

http://www.lasmanualidades.com/wp-content/uploads/2011/02/mascaras-de-carnaval-para-imprimir.jpg

dilluns, 4 de febrer del 2013

EL MAL HUMOR

Guardo tancats en un cofre de plata
tots els somriures que trobo pel món.
Si el mal humor m'ataqués algun dia
i els necessito,ja sabré on són.



                            

                 JOANA RASPALL


 

La tortuga

La tortuga cançonera
a poc a poc fa camí.
Ha sortit de bon matí
per arribar la primera
a menjar-se l'enciam
de l'hort de la masovera.

El conill tenia fam;
ha sortit aquesta nit
i l'enciam s'ha cruspit!
La tortuga no s'enfada;
troba brotets de lletsó,                                                     
             
que florit també li agrada,
i se'ls menja amb fruïció.
Ja paguen la caminada.
 

                          Joana Raspall