més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat
No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tuin ampoc compraré,
Pel què diran,allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'un mida més alta
entre els més alts.Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts ,preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò,pobres o rics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota auest antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.
Joana Raspall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada