dimecres, 6 de febrer del 2013
EL NOM DE NADAL
Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l'he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir...
I tant se val, si va sorgir l'estel
i assenyalarà la ruta
a tres reis d'Orient, creuant el cel...
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l'Establia...
I tant se val,
veure que penguen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d'alegria...
Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconsseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes...
Si la força existeix,
l'hem de trobar!
JOANA RASPALL
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l'he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir...
I tant se val, si va sorgir l'estel
i assenyalarà la ruta
a tres reis d'Orient, creuant el cel...
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l'Establia...
I tant se val,
veure que penguen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d'alegria...
Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconsseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes...
Si la força existeix,
l'hem de trobar!
JOANA RASPALL
DISFRESSES
Per carnaval,veureu quina disfressa
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat
No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tuin ampoc compraré,
Pel què diran,allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'un mida més alta
entre els més alts.Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts ,preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò,pobres o rics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota auest antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.
Joana Raspall
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat
No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tuin ampoc compraré,
Pel què diran,allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'un mida més alta
entre els més alts.Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts ,preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò,pobres o rics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota auest antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.
Joana Raspall
dilluns, 4 de febrer del 2013
EL MAL HUMOR
Guardo tancats en un cofre de plata
tots els somriures que trobo pel món.
Si el mal humor m'ataqués algun dia
i els necessito,ja sabré on són.
JOANA RASPALL
tots els somriures que trobo pel món.
Si el mal humor m'ataqués algun dia
i els necessito,ja sabré on són.
JOANA RASPALL
La tortuga
La
tortuga cançonera
a
poc a poc fa camí.
Ha
sortit de bon matí
a
menjar-se l'enciam
de
l'hort de la masovera.
El
conill tenia fam;
ha
sortit aquesta nit
i
l'enciam s'ha cruspit!
La
tortuga no s'enfada;
troba
brotets de lletsó,
que
florit també li agrada,
i
se'ls menja amb fruïció.
Ja
paguen la caminada.
Joana Raspall
Subscriure's a:
Missatges (Atom)