divendres, 23 d’agost del 2013

dimarts, 4 de juny del 2013

LONDRES

Londres és la ciutat més gran del Regna Unit.
El més important de Londres és el Big Ben la nòria i el palau.Temve pots pojar els vaixells i també hi ha la botiga més gran del món de 5 plantes o més.
Quan puges a la nòria al  principi fa molta por peró quan estàs a dalt de tot ja no tens por i et fiques el vidre per mirar les persones molt petites que semblen un punt de colors vius i també hi ha molts moseus i el que més m'ha agradat és el de cera.Hi havia famosos de cera com la Hanna Montana.Quan hi vaig anar jo havia anat molta gent i també vam anar a visitar molts palaus dels reis d'ara i de després.
Vanser les millors vacances que fet i espero que hi torni a anar amb la meva família i els meus amics.

dimecres, 13 de març del 2013

dimarts, 12 de març del 2013

L'INTERNAUTA REPOSA



Ha passat hores davant la pantalla
fent descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairebé ni sap com.

Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb una veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant, com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.

Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...

JOANA RASPALL

AQUÍ

ImageChef Word Mosaic - ImageChef.com

TROBADOR


Penso fer-me trobador,
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen els cabells daurats
ni els ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
...Alguna deu ser graella.
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix o front pansit...
Aquestes, vull! Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant. 


Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creuen que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em  correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millors cantaire que jo.


Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els duria
un bri de felicitat.


JOANA RASPALL
 

QUI SAP


Escriuré en un paper blanc tot allò que li diria i que no li goso dir; després,enforma de barca plegaré el paper i a l'aigua el deixaré navegar... Potser el trobarà algun dia... i qui sap si el llegira!
 JOANA RASPALL